Quan una empresa posa en marxa una pàgina web, és habitual contractar el domini, l’allotjament, el correu electrònic, el certificat SSL i el manteniment dins d’un mateix servei.
Això resulta còmode, però també pot generar una confusió important: tots aquests elements estan relacionats, però no són el mateix ni han de ser gestionats necessàriament per la mateixa empresa.
El domini és el nom que identifica el projecte a Internet. El DNS indica cap a quins serveis s’ha de dirigir aquest nom. L’allotjament és la infraestructura on es troben o s’executen el web, els seus fitxers i les seves bases de dades. El manteniment s’encarrega que tot aquest sistema continuï funcionant correctament al llarg del temps.
Entendre aquestes diferències és especialment important quan:
- es posa en marxa una nova pàgina web,
- es canvia d’allotjament o de servidor,
- es transfereix un domini,
- es modifica el servei de correu corporatiu,
- s’implementen redireccions,
- es produeix una caiguda del web,
- o es canvia d’agència o d’equip tècnic.
En aquesta guia expliquem quina funció compleix cada capa, des d’on es gestiona i què pot passar quan es fa un canvi incorrectament.
Resum ràpid: domini, DNS i allotjament no són el mateix
| Element | Quina funció compleix | Exemple | Què passa si falla |
|---|---|---|---|
| Domini | És el nom registrat que identifica el projecte a Internet. | empresa.com | El web, el correu i altres serveis poden deixar de ser accessibles. |
| Nameservers | Indiquen quins servidors contenen la configuració DNS oficial del domini. | ns1.exemple.net | El domini pot deixar de resoldre correctament si apunten a una zona DNS incompleta. |
| DNS | Connecta el domini amb el web, el correu i altres serveis. | empresa.com → 192.0.2.20 | El web pot apuntar a un servidor equivocat o el correu pot deixar de funcionar. |
| Allotjament | Allotja els fitxers, les bases de dades i les aplicacions del web. | Servidor WordPress | El web pot mostrar errors, respondre lentament o quedar fora de servei. |
| Manteniment | Manté el web actualitzat, segur, monitoritzat i optimitzat. | Actualitzacions, còpies de seguretat i revisions tècniques | El web pot quedar desactualitzat, ser vulnerable o degradar-se progressivament. |
| Correu electrònic | Gestiona les bústies i l’enviament i la recepció de missatges. | [email protected] | Els correus poden deixar d’enviar-se o rebre’s encara que el web continuï funcionant. |
Una analogia senzilla: adreça, mapa i edifici
Podem imaginar la infraestructura digital d’una empresa com un negoci físic:
- El domini és l’adreça postal.
- El DNS és el sistema que indica com arribar a cada dependència.
- L’allotjament és l’edifici on funciona el negoci.
- El web és allò que hi ha dins de l’edifici.
- El manteniment s’encarrega que les instal·lacions continuïn funcionant.
Una empresa pot conservar la mateixa adreça i traslladar-se a un altre edifici. De la mateixa manera, pot mantenir el domini i canviar d’allotjament.
També pot conservar el mateix allotjament i canviar únicament l’empresa que gestiona el domini. Fins i tot pot tenir el web en un servidor, el correu en un altre servei i el DNS gestionat des d’una tercera infraestructura.
L’analogia no és perfecta, però ajuda a entendre una idea fonamental:
tenir accés al domini no significa necessàriament tenir accés a l’allotjament, i tenir accés a l’allotjament no significa controlar el domini.
Què és un domini?
Un domini és un nom únic registrat dins del sistema global de noms d’Internet.
Per exemple:
- empresa.com
- empresa.cat
- botiga.empresa.com
En sentit estricte, els dos primers són dominis registrats. El tercer és un subdomini creat dins de la configuració DNS d’empresa.com.
Registrar un domini no significa comprar-lo per sempre. El que s’obté és el dret a utilitzar-lo durant un període determinat, normalment renovable.
Qui és el titular del domini?
El titular o registrant és la persona o entitat que figura com a responsable del domini.
En un projecte empresarial, és recomanable que:
- el titular sigui la mateixa empresa,
- el correu de recuperació estigui controlat per l’empresa,
- les dades administratives estiguin actualitzades,
- la renovació automàtica estigui configurada correctament,
- i més d’una persona autoritzada sàpiga on es gestiona.
L’agència o l’equip tècnic pot gestionar el domini, però l’empresa hauria de conservar-ne la titularitat i poder recuperar l’accés.
Què es gestiona des del registre del domini?
Des del panell on està registrat el domini se solen poder gestionar:
- les dades del titular,
- la data de renovació,
- el bloqueig o desbloqueig per a transferències,
- el codi d’autorització de transferència,
- els contactes administratius i tècnics,
- i els nameservers assignats.
En alguns casos, el mateix panell també permet editar registres DNS, configurar redireccions o contractar correu i allotjament. Tanmateix, que aquestes funcions apareguin juntes en una mateixa interfície no significa que tècnicament siguin el mateix servei.
Què passa si caduca el domini?
Quan un domini caduca, pot deixar de resoldre correctament. Com a conseqüència:
- el web pot deixar de ser accessible,
- el correu corporatiu pot deixar de funcionar,
- els subdominis poden deixar d’estar disponibles,
- i les verificacions associades al domini poden fallar.
L’allotjament podria continuar actiu i conservar tots els fitxers. El problema seria que el nom utilitzat per arribar-hi ja no funcionaria correctament.
Què és el DNS?
DNS són les sigles de Domain Name System o sistema de noms de domini.
La seva funció principal és traduir noms comprensibles per a les persones, com ara empresa.com, en adreces i destinacions que els sistemes informàtics puguin utilitzar.
Quan algú escriu empresa.com al navegador, el DNS ajuda a determinar a quin servidor s’ha de connectar.
Però el DNS no s’utilitza únicament per al web. També pot indicar:
- on es gestiona el correu electrònic,
- quins subdominis existeixen,
- quins sistemes poden enviar correu en nom del domini,
- com es pot validar la propietat del domini,
- o quins serveis externs hi estan connectats.
Què són els nameservers?
Els nameservers o servidors de noms indiquen on es troba la zona DNS autoritativa d’un domini.
Dit d’una manera senzilla:
el domini està registrat en un lloc, però els seus nameservers indiquen on s’ha de consultar la seva configuració DNS.
Per exemple, el domini empresa.com podria tenir assignats aquests nameservers:
- ns1.infraestructura-dns.com
- ns2.infraestructura-dns.com
Això significa que els registres DNS oficials d’empresa.com es gestionen des de la infraestructura associada a aquests servidors.
Per què canviar els nameservers és una operació delicada?
Modificar els nameservers no equival simplement a canviar l’adreça de la pàgina web.
Quan es canvien els nameservers, se substitueix la zona DNS des de la qual es responen les consultes del domini. Per tant, la nova zona ha de contenir tots els registres necessaris:
- els registres del web,
- els registres del correu,
- els subdominis,
- les verificacions,
- les polítiques de seguretat del correu,
- i qualsevol integració externa.
Si només es replica el registre del web i s’obliden els registres del correu, la pàgina pot funcionar mentre els missatges deixen de rebre’s.
Per aquest motiu, abans de canviar els nameservers s’ha de copiar i verificar tota la zona DNS actual.
Els principals tipus de registres DNS
| Registre | Funció habitual | Exemple simplificat |
|---|---|---|
| A | Relaciona un nom amb una adreça IPv4. | empresa.com → 192.0.2.20 |
| AAAA | Relaciona un nom amb una adreça IPv6. | empresa.com → adreça IPv6 |
| CNAME | Fa que un nom funcioni com a àlies d’un altre. | www.empresa.com → empresa.com |
| MX | Indica quins servidors reben el correu del domini. | empresa.com → servidor de correu |
| TXT | Publica informació de verificació, seguretat o configuració. | SPF, DKIM, DMARC o verificacions |
| NS | Identifica els servidors de noms autoritatius. | empresa.com → ns1 i ns2 |
| CAA | Permet indicar quines autoritats poden emetre certificats per al domini. | Autoritat de certificació autoritzada |
Un exemple pràctic
Una empresa pot tenir aquesta configuració:
- empresa.com apunta al servidor del web mitjançant un registre A,
- www.empresa.com apunta al domini principal mitjançant un CNAME,
- els registres MX apunten al servei de correu,
- un registre TXT verifica el domini en una plataforma d’analítica,
- un altre registre TXT conté la política SPF,
- i botiga.empresa.com apunta a una plataforma d’ecommerce diferent.
Tots aquests serveis utilitzen el mateix domini, però no han de trobar-se necessàriament al mateix servidor.
Què significa realment la propagació DNS?
Després de modificar un registre DNS, és habitual sentir que el canvi “s’ha de propagar”.
Aquesta expressió és útil, però pot donar la impressió que existeix un procés central que envia activament la nova configuració de servidor en servidor.
En realitat, molts resolutors i sistemes guarden temporalment les respostes DNS en una memòria cau. Cada registre té un valor anomenat TTL, que determina durant quant de temps es pot conservar aquesta resposta abans de tornar a consultar la font autoritativa.
Per això, després d’un canvi:
- alguns usuaris poden rebre immediatament la nova resposta,
- altres poden continuar utilitzant temporalment la resposta anterior,
- i xarxes diferents poden mostrar resultats diferents durant un cert període.
Reduir el TTL abans d’una migració pot ajudar a escurçar aquest període de transició, però cal fer-ho amb prou antelació perquè el valor anterior també hagi tingut temps de caducar.
Què és el hosting o allotjament web?
L’allotjament web és la infraestructura on s’executa o s’emmagatzema una pàgina web.
Segons el projecte, pot incloure:
- fitxers HTML, CSS i JavaScript,
- imatges i documents,
- una instal·lació de WordPress o un altre gestor de continguts,
- bases de dades,
- aplicacions i processos del servidor,
- registres d’activitat,
- còpies de seguretat,
- i configuracions de seguretat.
El servidor rep les sol·licituds dels usuaris i retorna la pàgina o el recurs corresponent.
Quines característiques determinen la capacitat d’un allotjament?
L’espai en disc és només una de les característiques que cal valorar. També s’han de tenir en compte:
- CPU: capacitat per processar operacions.
- Memòria RAM: recursos disponibles per executar processos i aplicacions.
- Emmagatzematge: capacitat i velocitat del sistema de discos.
- Transferència: capacitat per enviar dades als visitants.
- Base de dades: rendiment de les consultes i les connexions.
- Versions de programari: compatibilitat amb PHP, bases de dades i altres tecnologies.
- Escalabilitat: possibilitat d’augmentar els recursos quan el projecte creix.
- Seguretat: aïllament, protecció, actualitzacions i monitorització.
- Còpies de seguretat: freqüència, retenció i capacitat de restauració.
- Ubicació i infraestructura de xarxa: latència, disponibilitat i connectivitat.
Dos allotjaments amb el mateix espai disponible poden oferir rendiments molt diferents.
Què passa si es canvia l’allotjament?
Canviar d’allotjament no obliga a canviar de domini.
La migració habitual consisteix a:
- copiar els fitxers,
- migrar la base de dades,
- replicar la configuració del servidor,
- provar el web en el nou entorn,
- actualitzar el DNS perquè apunti al nou servidor,
- i mantenir temporalment l’allotjament anterior com a mesura de seguretat.
Per als usuaris, l’adreça pot continuar sent exactament la mateixa.
L’allotjament i el manteniment web tampoc no són el mateix
Contractar un allotjament significa disposar d’una infraestructura on allotjar el web. No implica necessàriament que algú revisi, actualitzi i mantingui l’aplicació.
Una instal·lació de WordPress, per exemple, pot necessitar:
- actualitzacions del nucli,
- actualitzacions de plugins i temes,
- proves de compatibilitat,
- revisió de vulnerabilitats,
- neteja i optimització de la base de dades,
- monitorització de la disponibilitat,
- revisió del rendiment,
- còpies de seguretat,
- restauracions quan es produeix un problema,
- i suport tècnic.
Aquestes tasques formen part del manteniment web, encara que estiguin incloses dins d’un pla conjunt d’allotjament i manteniment.
Un web pot estar allotjat en un servidor tècnicament operatiu i, tot i així:
- tenir plugins desactualitzats,
- presentar errors de funcionament,
- ser vulnerable a atacs,
- carregar lentament,
- o acumular problemes que ningú no està supervisant.
L’allotjament manté disponible la infraestructura. El manteniment s’ocupa de la salut del web que funciona dins d’aquesta infraestructura.
El correu electrònic pot estar separat del web
Una altra confusió habitual és pensar que el correu electrònic ha d’estar allotjat necessàriament al mateix servidor que la pàgina web.
No ha de ser així.
Una empresa pot tenir:
- el domini registrat en una plataforma,
- el DNS gestionat des d’una altra infraestructura,
- el web allotjat en un servidor especialitzat,
- i el correu corporatiu en un servei independent.
Els registres MX indiquen on s’ha de lliurar el correu del domini. Altres registres, normalment de tipus TXT, ajuden a autenticar els missatges i reduir la suplantació del domini:
- SPF: identifica quins sistemes poden enviar correu en nom del domini.
- DKIM: permet verificar criptogràficament l’autenticitat dels missatges.
- DMARC: defineix com s’han de tractar els missatges que no superen determinades comprovacions.
Un canvi d’allotjament web no hauria d’afectar el correu si els registres corresponents es mantenen correctament.
En canvi, canviar els nameservers sense copiar els registres MX i TXT pot provocar que el correu deixi de funcionar.
On encaixa el certificat SSL?
El certificat SSL o, més exactament, TLS permet que un web funcioni mitjançant HTTPS i que la comunicació entre el navegador i el servidor viatgi xifrada.
El certificat no és el domini ni l’allotjament, encara que està relacionat amb tots dos:
- s’emet per a un o diversos dominis o subdominis,
- cal demostrar el control sobre aquests noms,
- i s’ha d’instal·lar o gestionar en el punt que atén la connexió HTTPS.
Aquest punt pot ser:
- el mateix servidor web,
- un servidor intermediari invers,
- un equilibrador de càrrega,
- o una xarxa de distribució de continguts.
Per tant, renovar el domini no renova automàticament el certificat, i renovar el certificat no renova el domini.
Les redireccions no són registres DNS
Aquesta és una de les distincions tècniques més importants.
El DNS connecta noms amb destinacions tècniques, però no interpreta pàgines, rutes ni paràmetres d’una URL.
El DNS pot ajudar que empresa-antiga.com arribi a una infraestructura web, però no pot decidir per si sol que:
- empresa-antiga.com/productes-blaus
- hagi d’enviar l’usuari a empresa-nova.com/cataleg/productes-blaus.
Per fer-ho, cal una resposta HTTP de redirecció generada per:
- el servidor web,
- el gestor de continguts,
- una aplicació,
- un servidor intermediari,
- un CDN,
- o un servei específic de redireccions.
Redireccions permanents i temporals
- 301 i 308: indiquen normalment un canvi permanent.
- 302 i 307: indiquen normalment un canvi temporal.
En una migració definitiva de domini o d’URL, se solen utilitzar redireccions permanents configurades al servidor sempre que sigui possible.
Alguns panells de domini ofereixen una funció anomenada “redirecció de domini”. Encara que es configuri des del mateix panell, tècnicament sol existir un petit servei web que rep la petició i retorna la redirecció HTTP. No és una funció realitzada exclusivament mitjançant DNS.
Cinc escenaris habituals
Escenari 1: canviem d’allotjament, però mantenim el domini
L’empresa migra el seu web a un servidor nou.
Normalment, es modifica el registre A o CNAME corresponent perquè el web apunti a la nova infraestructura. El domini continua registrat al mateix lloc i els nameservers es poden mantenir.
Els registres de correu no s’han de modificar si el servei de correu electrònic continua sent el mateix.
Escenari 2: transferim el domini, però no canviem el web
El domini passa d’una entitat registradora a una altra, però manté els nameservers actuals.
En condicions normals, el web i el correu poden continuar funcionant sense canvis, perquè la zona DNS continua sent la mateixa.
Transferir el domini i canviar-ne els nameservers són dues operacions diferents.
Escenari 3: canviem els nameservers
La nova infraestructura DNS ha de reproduir tots els registres existents abans de fer el canvi.
No n’hi ha prou amb copiar el registre principal del web. També s’han de conservar el correu, els subdominis, les verificacions i les polítiques d’autenticació.
Escenari 4: volem que un domini antic porti al nou
En primer lloc, el domini antic ha de continuar registrat i resoldre cap a una infraestructura capaç de respondre peticions web.
Després, aquesta infraestructura ha de retornar una redirecció permanent cap a l’URL equivalent del domini nou.
Per a una migració SEO correcta, normalment no és suficient redirigir totes les pàgines antigues cap a la portada. El més recomanable és establir una correspondència individual entre les URL antigues i les noves.
Escenari 5: el web funciona, però el correu no
Si la pàgina carrega correctament però els missatges no arriben, probablement el problema no es troba en el registre DNS del web.
Caldria revisar:
- els registres MX,
- la configuració de les bústies,
- les polítiques SPF, DKIM i DMARC,
- la renovació del servei de correu,
- i els registres del servidor de correu.
Com identificar on és el problema
| Símptoma | Possibles capes afectades |
|---|---|
| El domini no respon de cap manera | Caducitat del domini, nameservers o DNS |
| El web apunta a un servidor antic | Registre A, AAAA o CNAME i memòria cau DNS |
| El web retorna un error 500 | Servidor, aplicació, PHP, base de dades o CMS |
| El web carrega molt lentament | Allotjament, aplicació, base de dades, imatges, memòria cau o serveis externs |
| El navegador mostra un error de certificat | Certificat TLS, servidor, servidor intermediari o CDN |
| El web funciona, però el correu no | Registres MX/TXT o servei de correu |
| Una URL antiga no porta a la nova | Configuració de redireccions HTTP |
| Només alguns usuaris veuen el web antic | Memòria cau DNS, TTL, CDN o memòria cau del navegador |
Qui hauria de tenir accés a cada element?
Una gestió professional no consisteix únicament a saber on es troba cada servei. També exigeix garantir la propietat, els accessos i la continuïtat operativa.
L’empresa hauria de disposar d’un inventari actualitzat que indiqui:
- on està registrat cada domini,
- qui hi figura com a titular,
- quan es renova,
- quins nameservers utilitza,
- on es gestiona la zona DNS,
- on està allotjat el web,
- on es gestiona el correu,
- qui administra el certificat,
- on s’emmagatzemen les còpies de seguretat,
- i quines persones tenen accés administratiu.
També recomanem:
- utilitzar comptes corporatius en lloc de correus personals dels treballadors,
- activar l’autenticació en dos passos,
- no compartir contrasenyes per correu o missatgeria sense protecció,
- limitar els accessos segons les responsabilitats de cada persona,
- retirar els accessos d’antics treballadors i col·laboradors,
- i documentar qualsevol canvi rellevant.
Llista de comprovació abans d’una migració o canvi tècnic
- Confirmar qui és el titular del domini.
- Verificar la data de renovació.
- Identificar els nameservers actuals.
- Exportar o documentar tota la zona DNS.
- Localitzar els registres del web, el correu i els subdominis.
- Reduir amb antelació el TTL quan sigui convenient.
- Crear una còpia completa dels fitxers i les bases de dades.
- Comprovar que la còpia es pot restaurar.
- Preparar i provar el nou allotjament abans del canvi.
- Configurar el certificat HTTPS.
- Verificar formularis, pagaments, integracions i correus transaccionals.
- Preparar les redireccions si canvien les URL o els dominis.
- Mantenir temporalment activa la infraestructura anterior.
- Monitoritzar el DNS, el web, el correu, l’analítica i la visibilitat orgànica després del canvi.
La importància de gestionar el conjunt sense confondre les capes
El domini, el DNS, l’allotjament, el correu, els certificats i el manteniment poden estar distribuïts entre diversos sistemes.
Això no és necessàriament negatiu. Separar serveis pot aportar flexibilitat, especialització i més control. Tanmateix, també augmenta la necessitat de coordinació i documentació.
El problema apareix quan:
- ningú no sap on es gestiona cada element,
- el domini està a nom d’un antic proveïdor,
- les renovacions depenen d’una targeta caducada,
- es canvien els nameservers sense revisar els registres del correu,
- es cancel·la l’allotjament abans de completar la migració,
- o es confia en una còpia de seguretat que mai no s’ha provat.
Una bona gestió tècnica ha de combinar dues idees:
- separar conceptualment cada capa,
- i coordinar-les operativament com un únic sistema.
Preguntes freqüents sobre dominis, DNS i allotjament
Necessito un domini per tenir una pàgina web?
Tècnicament, es pot accedir a un servidor mitjançant una adreça IP o una URL provisional. Tanmateix, un web públic i professional necessita normalment un domini estable, reconeixible i controlat per l’empresa.
Puc tenir el domini i l’allotjament en llocs diferents?
Sí. És una configuració completament habitual. El DNS connecta el domini amb el servidor on està allotjat el web.
Canviar d’allotjament implica perdre el domini?
No. El domini i l’allotjament són serveis diferents. Es pot canviar d’allotjament mantenint el mateix domini.
Transferir el domini canvia automàticament l’allotjament?
No. Una transferència canvia l’entitat registradora encarregada de mantenir el registre del domini. L’allotjament només canviarà si també es modifica la infraestructura del web o la seva configuració DNS.
Canviar els nameservers pot afectar el correu?
Sí. Els nameservers determinen on es consulta la zona DNS completa. Si la nova zona no conté els registres MX i TXT correctes, el correu pot deixar de funcionar.
Un registre DNS pot fer una redirecció 301?
No per si sol. El DNS pot dirigir el domini cap a un servidor o servei, però la resposta 301 s’ha de produir a la capa HTTP.
L’allotjament i el manteniment web són el mateix?
No. L’allotjament proporciona la infraestructura. El manteniment inclou les tasques necessàries per conservar el web actualitzat, segur, monitoritzat i operatiu. Tots dos serveis es poden contractar conjuntament.
El certificat SSL pertany al domini o a l’allotjament?
El certificat s’emet per a un domini, però s’ha d’instal·lar o gestionar al servidor, CDN o sistema que atén la connexió HTTPS. Per això està relacionat amb totes dues capes, encara que no sigui cap d’elles.
Quant triga un canvi DNS?
Depèn del TTL anterior, de les memòries cau dels resolutors i del tipus de canvi. Alguns usuaris poden rebre la nova configuració immediatament, mentre que altres poden continuar rebent temporalment la resposta anterior.
Qui hauria de ser el propietari del domini d’una empresa?
La mateixa empresa hauria de figurar com a titular i disposar d’accés al domini. La gestió tècnica es pot delegar en una agència o especialista, però la propietat i la capacitat de recuperació haurien de continuar sota control empresarial.
Gestionem l’allotjament sense perdre de vista la resta del sistema
A Mindset Digital oferim plans d’allotjament i manteniment web que poden incloure la gestió del domini, ajustos DNS, allotjament, certificats SSL, actualitzacions, còpies de seguretat, optimització i suport tècnic.
L’objectiu no és únicament disposar d’un servidor, sinó assegurar que les diferents capes de la presència digital estiguin coordinades, documentades i adaptades a les necessitats reals del projecte.
Un web estable no depèn d’una sola peça. Depèn que el domini, el DNS, l’allotjament, la seguretat, l’aplicació i el manteniment funcionin correctament com un conjunt.
